Cal Xuxai
Castell de l'Areny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes d'aquesta casa estan situades a poca distància de Cal Baquer. De fet, a la zona es conserven les restes de diverses cases, a més d'aquestes dues. Les estructures conservades estan construïdes en una zona en desnivell, en concret adossades per la part posterior al terreny. La vegetació que les cobreix no permet una bona visualització dels elements conservats ni l'accés a l'interior. En conjunt mostren una alçada conservada d'una sola planta, i defineixen una construcció de planta allargada sembla que formada per dos espais diferenciats o independents un de l'altre. Les característiques de la construcció del costat més de llevant fa pensar que era el volum destinat a habitatge i l'altre, al bestiar i magatzem. Els murs són bastits amb paredat comú fet amb carreus desbastats i pedres irregulars, als angles de les cantoneres hi ha carreus més grans i més ben tallats que a la resta del parament. S'observa part d'algunes obertures, una porta d'accés i una finestra, de les quals només es veu part dels brancals que són fets amb carreus desbastats. Les estructures estan situades en unes feixes delimitades per murs de pedra seca; actualment l'entorn és bàsicament ocupat per bosc, tot i que està ple d'antigues feixes de conreu avui ja abandonades.
Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. Les runes són properes a la pista, a llevant de Cal Baquer.
Història
Cal Xuxai es documenta ja a la segona meitat del segle XVIII, podria ser que amb anterioritat ja existís, de fet, es localitzen algunes denominacions difícils de concretar que podrien correspondre a aquesta casa. Les poques notícies documentals de les que tenim constància són referències de la casa en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny.
La presència d'aquesta caseta junt amb sis més, en una mateixa àrea, trobant-se situades molt properes entre elles, porta a pensar que la seva construcció pot estar vinculada amb el creixement demogràfic del segle XVIII. Creixement que en paral·lel va facilitar i comportar una increment de la superfície conreada, del caps de bestiar, i del conjunt de treballs a realitzar a les zones rurals, requerint d'un increment de mà d'obra que es concretà també amb un augment de les cases construïdes en aquesta època.
A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, la casa de Cal Xuxai es trobava ensorrada.
