Cal Simó de Dalt
Masquefa

    Anoia
    Plaça de la Beguda Alta, 11
    287

    Coordenades:

    41.49837
    1.83654
    402891
    4594737
    Número de fitxa
    08119 - 104
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Modernisme
    Noucentisme
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Any
    1915
    Josep Ros i Ros
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    BCIL (POUM de Sant Llorenç d'Hortons, 2005)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA 2942
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    2948204DF0924N0001KX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart
    Ana Requejo Alonso

    Masia de grans dimensions, de planta quadrangular amb un pati central. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos principal és amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud - est. Els careners dels cossos laterals i posterior són paral·lels a les façanes. El pati central està format per una arcada d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. Destaca la façana principal reformada per l'arquitecte Josep Ros i Ros, l'any 1915, de composició simètrica on destaca els balcons de la planta pis, i coronament ondulat, amb motlures i boles. A la banda sud de la façana s'hi adossa una galeria d'arcs carpanells que dóna accés directe a la capella annexa.

    Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 39) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa.

    Documentat l'any 1587 amb el nom de casa d'en Miquel Joan Batlle. Juntament amb Cal Simon de baix estaven formades per diverses propietats (lo mas Vallès, lo mas Roca, lo mas Garrigues, lo mas Bosc, lo mas Mercader i lo mas de la Muntanya). En el segle XIX es documenta la propietat a nom de la senyora Ventura Simon, casada amb Dom Joan de Witte y Rodríguez de Alburquerque, marquès de Vanmark. Sembla que no tingueren fills i l'any 1914 la propietat va a nom de Pilar de Andrade Despujol, esposa del 8è comte Solterra, Don Joaquim de Sarriera i Milans. Al principi del segle XVII la propietat passa a la família Simon.

    AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.

    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.

    ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm