Cal Serrabassa Vell
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Raval de Santa Eulàlia, al sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra. BV-4313, al km. 22,6 camí sud al raval Sta. Eulàlia. A la placeta camí NW 100 m
    540

    Coordenades:

    41.87793
    2.03038
    419545
    4636678
    Número de fitxa
    08258-287
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A009000560000AZ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, que es troba en un emplaçament aïllat uns 100 m a ponent del raval de Santa Eulàlia. Es conserva dempeus excepte la coberta. Es tracta d'una casa popular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada als segles XVII-XVIII, amb coberts adossats a llevant. La façana principal, encarada més o menys a migdia, té el portal a l'esquerra i diverses finestres. Totes les obertures, que es concentren a la façana principal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar.
    Uns pocs metres a ponent hi ha una altra casa de pagès més petita.

    Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

    El raval de Santa Eulàlia té un antecedent en una sagrera medieval però va originar-se en la forma actual al llarg dels segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual d'un carrer allargassat.
    Al nucli d'Oló hi ha una altra casa anomenada cal Serrabassa. Els seus fundadors devien provenir d'aquesta altra del raval de Santa Eulàlia. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Serrabassa Vell consta com a no habitada, i possiblement ja des d'aleshores va seguir abandonada.

    FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91 .