CAL ROMEU / CAL CINTO ROMEU / CAL SENYOR RICARDO / CAL TORRA PUJOL Copons

Anoia
Carrer de Sant Magí, 13, 08289
A la banda de tramuntana del nucli urbà, al costat de ponent del carrer de Sant Magí
429m
08071-29
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
1766
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6508504CG7160N
Adriana Geladó Prat

Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom "SINTO RUMEU" i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist "IHS". Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat.
De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.

Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766.
Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència.
El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.

MUÑOZ, Natàlia (2004). "Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.
MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201.
MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.