Cal Picamill
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Carrer o Camí d'Oristà, s/n. Raval de Santa Eulàlia
    553

    Coordenades:

    41.88009
    2.03122
    419617
    4636917
    Número de fitxa
    08258-299
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Parcialment destruïda
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    9871005DG1397S0001RF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Petita casa de pagès emplaçada al raval de Santa Eulàlia, concretament al camí o carrer d'Oristà. Actualment se'n conserva només part del cos residencial, ja que en el sector sud-oest només queda un mur. És una construcció popular molt senzilla, feta amb maçoneria. Adossada a la casa hi ha una petita tina. Aquesta casa és coneguda amb motiu d'una llegenda que parla de la bruixa Picamilla, que hauria viscut aquí.

    No coneixem notícies històriques concretes d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Picamill consta com a no habitada, i probablement des d'aleshores ja no ho ha estat més.
    La llegenda de la bruixa Picamilla combina dos temes habituals en aquest tipus d'històries: la capacitat de les bruixes per provocar tempestes i la seva afinitat amb determinats animals, ja que la Picamilla tenia la capacitat de transformar-se en un gat ros.

    FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91.
    TORRES SOCIATS, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Lluçanès, Osona, Bages, Moianès, Berguedà, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 75-77.
    Web de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló: https://www.olo.cat/154-a-olo-hi-ha-mes/histories-i-llegendes-dolo/lleg…