L'indret al voltant d'aquest casa és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades. El mas Soler Fumat, situat prop de cal Tinet, ja en terme de Manresa i actualment desaparegut, tenia el domini d'aquestes terres. La casa fou construïda per Pere Tomàs, fill de la casa de cal Sastret, de Castellfollit del Boix. Devia ser entorn de 1898, any en què es va construir la casa veïna de cal Quico. De fet, Pere Tomàs estava casat amb Anna Tatjé Company, que era germana de Dolors Tatjé, casada amb Francesc Fargas Playà, el fundador de cal Quico. Així doncs, els fundadors dels dos habitatges es van casar cadascun amb una de les germanes. Les germanes Tatjé Company eren filles de ca la Joaquima, del raval de les Farreres, ja en terme de Manresa. De solter Pere Tomàs va fer de mosso a la casa de la Volta de Salelles. Era conegut com el Pere de la Boïga, sobrenom que li venia pel fet d'arrabassar trossos de terra per engrandir la finca tot fent boïgues o formiguers. El fill de Pere fou Arseni Tomàs, i la filla d'aquest Júlia Tomàs Vila, que encara viu a la casa.
