Cal Pallarès era una botiga familiar situada a la vora de la plaça dels Màrtirs. La dirigia l'Annita Pallarès, qui juntament amb el seu germà Pere Pallarès i altres membres de la família, gestionava el negoci. La botiga es dedicava a la venda d'electrodomèstics, com ara neveres i televisions, així com vaixelles i coberteries. També ofereixen serveis relacionats amb la preparació de llistes de noces. El taller familiar es trobava darrere la casa, i Pere Pallarès, a més de ser venedor, era electricista i director de la Coral Intimitat. El fill de Pere, Carles, també ajudava en el negoci, i la Cristina Jorba, esposa de Pere, tenia un planxador en la mateixa plaça. La família tenia una forta vinculació amb la música, i la filla del matrimoni, Carme, impartia classes de piano a la mateixa propietat.
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.
El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.
