Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d'aquest portal s'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d'accés a nivell de primers pis, a les quals s'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.
També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual.
Història
Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)
Bibliografia
GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) "Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica" a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) "Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi" a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) "La Torre de Claramunt" a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.
