Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l'any 1774, l'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l'activitat paperera de la família d'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d'estrassa, d'estrasseta, d'embalatge i per a mandrins de cartró. L'últim arrendatari va ser l'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l'empresa Centre de Gestió Mediambiental.
