Cal Llucià de les Parres
Castellolí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diverses etapes constructives. Presenta cinc edificacions annexes adossades i dues d'aïllades, majoritàriament a la banda sud-oest.
Forma un conjunt al voltant d'un barri tancat, al que s'hi accedeix a través d'una gran portalada.
El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.
De la façana sobresurt un cos de dues plantes a mode de galeria. A la planta baixa s'hi obren uns arcs de mig punt a plec de llibre; i a la planta pis, una galeria coberta amb terrassa plana.
Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada o bé de maó ceràmic.
Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e36. Fitxa 29.
Història
La primera referència documental de la masia correspone a l'any 1249, quan Raimon de Castellolí la va donar al monestir de Montserrat. Consta també al capbreu de l'any 1497. Era anomenada com a mas de Fontoriola o de l'Arborçar.
La família pagesa que l'explotava gaudia d'uns estatus especials, pel fet de ser emfiteutes de Montserrat.
Durant la segona meitat del segle XVII, era coneguda com a can Brugués de les Parres, i l'any 1736 consta com a hostal.
Bibliografia
DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.
MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.
