Cal Joan Domingo
Sant Vicenç de Castellet

    Bages
    Cal Joan Domingo. Zona Balconada. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
    Emplaçament
    Camí de la Balconada a Canyelles i Raval Nou.

    Coordenades:

    41.65691
    1.86684
    405651
    4612305
    Número de fitxa
    08262-28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    La casa està abandonada i es comença a fer una rehabilitació. L'estat general és dolent.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 012A00018
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    Aquesta casa es troba ubicada a l'extrem sud del terme, a la zona entre la Balconada i Castellbell, a prop del Raval Nou. Ha estat fruit de diferents ampliacions que són visibles en l'estructura general. La casa manté l'estructura de masia clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Davant la façana principal i la que dóna a l'est hi ha un baluard tancat amb un seguit de coberts i murs amb accés des del sud a través d'un portal d'arc de mig punt fet amb maó (de la mateixa època que l'eixida de la casa). A la planta baixa es pot observar l'evolució constructiva. La part més antiga és la que es troba a la banda nord, formada per dues crugies paral·leles cobertes amb volta de canó seguit de mig punt i que es troben en direcció E-W. Més tard s'ampliaria per cada costat E i W, afegint a la banda W una crugia perpendicular a les centrals i també de volta de canó, i per l'oest amb una crugia que té la tina al quadrant nord, i l'escala d'accés al pis al quadrant sud. Pel tipus de tina, circular i folrada amb rajoles de ceràmica marró, pensem que aquesta ampliació pot correspondre a finals del segle XVII. La boixa de la tina dóna al celler de volta, i aquesta té un galze a la boca per recolzar l'antiga tapa de fusta. La tercera fase d'ampliació correspon a la crugia que hi ha davant de la façana. Està formada per una crugia paral·lela a les altres dues. Al mig dóna la porta d'entrada allindada i s'ha fet un encreuament amb la volta similar a una volta de creueria per permetre l'alçada necessària per l'accés. Al pis, sobre aquesta crugia, hi ha una eixida oberta amb cinc arcs de mig punt fets de maó. Per la banda oest es van afegir uns coberts que formen part del tancament del baluard central. El pis segueix l'estructura de la planta, amb una sala central en direcció E-W, una habitació i la tina al costat nord, i l'eixida al costat sud. L'accés es fa a través d'una escala de pedra per l'est. L'eixida, possiblement construïda a finals del XVIII o principis del XIX, té dues etapes constructives ja que els tres arcs de l'esquerra de la façana són diferents que els dos de la dreta i a més es troben separats per un pilar que és part del mur. Aquests dos de la dreta correspondrien a una ampliació feta amb posterioritat. L'eixida va utilitzar-se com part de la casa i en ella hi ha la campana del foc a terra i una pica de pedra de l'aigüera. Les golfes tenen obert el mur del sud a modus d'assecador. La teulada ha estat reparada fa poc i s'ha augmentat una mica l'alçada total de la casa. En general les finestres son petites i hi ha poques, exceptuant les de l'eixida. El material constructiu bàsic és la pedra, tot i que alguna finestra i totes les de l'eixida són de maó. La pedra no està treballada, i tan sols alguna de les cantoneres està ben escairada.

    Té una tina.

    Casa construïda en diferents etapes històriques. La primera corresponent a les dues voltes de la banda nord i que és difícil situar cronològicament ja que no disposem de documentació que ho confirmi. La segona fase corresponent a l'ampliació que es va fer a cada banda E i W incloent la tina. Per la tipologia de la tina ens atrevim a situar-la a finals del segle XVII. La tercera fase correspon a la construcció de l'eixida, possiblement feta al segle XVIII o XIX, mateixa època en que es va fer el tancament del pati davant la casa a modus de baluard. Es tracta d'una casa que no seria de les més importants en els seus orígens, però que l'adquirirà amb el temps diversificant el tipus d'explotació que es sumarà a la vinya. A l'entorn de la casa hi ha diferents barraques de vinya. Els anys 50 al poble coneixien la casa com "el cortijo del Mingo", ja que hi vivien moltes famílies en els diferents coberts i divisions a la mateixa casa.

    CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.