Cal Jaumet
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular entre mitgeres, de dues plantes amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. El parament de la façana preserva restes parcials del revestiment del morter de calç original que es disposava cobrint l'aparell de maçoneria fet amb pedra escairada i pedruscall lligat amb morter de calç. Podent-se apreciar amb claredat com aquest revestiment quedava ajustat als muntants de pedra tallada que emmarcaven les obertures que s'obren a cada planta.
La composició de la façana es defineix a partir de les finestres que s'obren a cada una de les plantes, quedant aquestes alineades en dos eixos verticals, lleugerament desplaçats cap als costats. L'actual accés a l'edifici es practica per una porta de garatge metàl·lica enrotllable.
El conjunt de les obertures estan emmarcades per muntants de pedra local tallada amb trencaaigües motllurats, tots d'una mateixa tipologia formal, que ofereixen una unitat compositiva al conjunt de la façana. Quedant aquesta unitat reforçada pel ràfec simple que hi ha sobre la mènsula plana carejada de la coberta, que transcorre per tot l'ample de la façana.
Deshabitada.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.
