Ca l'Elvira o Ca l'Erms
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble.
El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta.
Edifici reformat íntegrament en època contemporània.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. l' Estany.