Cal Jardiner II
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la banda de ponent de la serra que hi ha a l'est de l'esplanada de les instal·lacions de RENFE, a les rodalies de cal Jardiner, hom localitzà en els camps de conreu (blat, ametllers i erms) fragments en superfície de "tegula", "dollia", ceràmica a mà de tradició ibèrica, àmfora romana, ceràmica campaniana, fragments de pipes de fang, algunes monedes ibèriques, valves d'ostra i fragments de terra sigillata gàl·lica i hispànica. Aquestes troballes arribaven, pràcticament, fins el forn de l'Estrella. La possible vil·la estaria orientada cap el sud-est. No hi ha notícies de l'existència d'estructures (INVENTARI, 1997). Apareixen restes d'un forn acampanat i es veuen fragments de ceràmica ibèrica. Es tracta d'una vil·la romano republicana del segle II aC, entre la bòbila d'en Colomer i cal Jardiner: ceràmica ibèrica pintada, ceràmica campaniana, "terra sigillata" i un as de Bolscan. També ha aparegut un enterrament infantil i una "tegula" força sencera (ESTRADA, 1993). En motiu de les obres de construcció de la carretera B-40 (Granollers-Mataró) va efectuar-se diverses excavacions a la zona afectada. Els resultats obtinguts van permetre documentar una fossa excavada al sòl, de planta ovalada i de 34cm de fondària conservada, altament alterada per l'acció antròpica. L'interior va aparèixer farcit de carbons, argila cuita, cendres i ceràmiques cremades. Segons els investigadors ( MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X.,1997) la inexistència de materials lítics i ossis, així com l'alta presència de cendres, permet determinar la funció d'aquesta estructura, definida com a forn ceràmic. Les característiques dels materials ceràmics recuperats són les pròpies del neolític final/calcolític: presenten cordons llisos i mamellons superposats en els vasos de mida gran i llengüetes superposa-des en els vasos de mida mitjana (VILA, 2001).
Els materials antics es troben dipositats al que va ser el domicili del Sr. J. Estrada (INVENTARI, 1997). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica
Història
Existeixen notícies històriques. Va ser documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997). El topònim actual de l'indret, cal Jardiner, prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
MARTÍ, M., POU, R. I CARLÚS, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. La necròolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de can Grau (la Roca del Vallès). Els jaciments de cal Jardiner (Granollers). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Col. Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm.14.
PETIT, M.A. (1990) "Les primeres etapes del Bronze al Vallès", Limes, Núm. 0, Cerdanyola.; VILA
BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.
