Cal Jan
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli urbà d'Oló que és representativa de la fase de creixement del poble al llarg del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'una edificació força atípica, perquè adopta una planta irregular en forma més o menys de delta i està situada en un tram del carrer amb forta pujada. A més, la façana principal té una aspecte que s'acosta més al d'un cobert que a pas a una casa. La seva distribució és força estranya, ja que té dos portals en una situació lateral. Un d'ells ha quedat rebaixat a causa de modificacions en la pavimentació del carrer. Al costat dret es conserven dos balcons. El mur és de maçoneria i en part de tàpia, i conserva l'arrebossat tradicional. La casa consta de planta baixa i un primer pis molt baix, però per la cara posterior té una planta més, semisoterrània. La coberta és a un sol vessant.
En aquesta part posterior la casa té un aspecte més setcentista. Conserva una finestra amb llinda i brancals de pedra i contraforts que apuntalen la construcció en un terreny amb fort desnivell. El mur, però, ha quedat pràcticament cobert rere una terrassa construïda ja al segle XX i amb totxo. La cara nord de la casa és molt estreta, i conserva una interessant placa de rajoles amb la següent inscripció: "Pueblo de Sta.Mª. de Oló, Partido de Manresa, Provincia de Barcelona". I és que, en aquest punt, arribava el camí que venia de Sant Joan d'Oló passant per la Font del Roc. Malgrat que cal Jan és una casa força atípica, ha conservat molt íntegrament les característiques d'una construcció popular dels segles XVIII i XIX.
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
Aquesta casa és situada al Carrer Sant Antoni (antigament anomenat Carrer Major), el qual es va formar al llarg dels segles XVII-XVIII. Antigament pertanyia al Molí d'en Pons, i s'utilitzava per a tasques diverses, ja que mai ha servit com a habitatge pròpiament. Durant la Guerra Civil de 1936 va estar vinculada al Comitè Revolucionari. L'utilitzaven com a local social i bar, ja que l'interior disposa d'espais amplis. Després de la guerra va retornar als propietaris del Molí, que hi tenien telers. A la dècada de 1960 es va vendre, i pels volts de 1990 es vengué una altra vegada, però en aquests darrers anys no ha tingut cap ús definit.