Cal Guinardó
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada formada per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, inclou un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, majoritàriament amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda gravada amb l'any 1769. Al seu costat hi ha un destacable rellotge de sol datat l'any 1931. Adossat a la banda de llevant del volum principal hi ha un cos retangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en una única planta. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en dos nivells. D'aquest volum destaca un plafó de ceràmica vidrada de color blau format per 12 rajoles, que expliquen la vida de Sant Vicenç Ferrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. De l'interior destaquen els sostres embigats i una porta emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una creu, entre d'altres. Al costat de llevant de la casa, en un nivell superior, hi ha una era amb paviment de peces ceràmiques i pedra. De la coberta de la masia destaca una gran xemeneia rectangular de dos nivells i emblanquinada.
Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897 consta la casa Guinardó, dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta un edifici de nom "Ginardo". Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals es tractava d'una de les masies més importants del municipi, amb mossos i jornalers treballant al camp, a la vinya i al bosc. A la casa hi varen haver masovers fins a principis dels anys 70 del segle XX, quan la finca fou adquirida per un directiu alemany de l'empresa Bayer. Aquest propietari va fer diverses obres de reforma i manteniment de la casa entre els anys 1974 i 1978.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.07/087. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.