Cal Coix
Dosrius

    Maresme
    Veïnat de Batlle, 13 - Zona de Dosrius
    Emplaçament
    Amb accés des del km. 2,2 de la BV-5101, pel mateix camí que va a Cal Tort i Can Terrades de la Nit
    230m

    Coordenades:

    41.59936
    2.4307
    452557
    4605452
    Número de fitxa
    08075-75
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Rehabilitació de l'espai interior inacabada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 001806900DG50E
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada reformada i ampliada que presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra a tots els paraments i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. Les de la planta baixa estan completament restituïdes mentre que dues de les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, tot i que només destaquen les finestres de la façana de ponent, que estan emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments recentment arrebossats. L'interior de la construcció està innacabat, en procés de reforma.

    La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa "Coix" dins del veïnat de Dosrius. A mitjans dl segle XX, la propietat de l'edifici pertanyia a la masia de can Terrades de la Nit, que està situada damunt seu. Ambdues finques eren propietat de Palmira Coll. De l'any 1952 fins al 1997, a la masia hi havia una família que feien de masovers i treballaven la terra. Posteriorment, la casa va ser venuda. En els darrers anys, a la masia s'hi va instaurar una eugassada i, en l'actualitat, un club hípic de doma clàssica. Pel que sembla, l'estructura original del sostre era una combinació de bigues i llates de fusta, amb una solera de rajoles. En una d'aquestes rajoles hi havia pintada la data 1870. És probable que aquesta data fes referència a una reforma de l'edifici, tot i que no s'ha pogut corroborar. En els darrers anys, la masia ha estat objecte d'una gran reforma i rehabilitació que l'ha transformat completament. D'entrada, l'edifici ha estat ampliat per la banda de llevant, integrant en la construcció un volum adossat més antic. Alhora, la major part d'obertures han estat transformades. De fet, a principis del segle XXI, el portal d'accés era rectangular i les finestres de la planta baixa tenien les llindes de fusta. A més a més, els paraments deixaven l'obra de paredat vista, en contraposició a l'arrebossat que actualment cobreix les parets.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.06/086. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.