Cal Coix Dosrius

Maresme
Veïnat de Batlle, 13 - Zona de Dosrius
Amb accés des del km. 2,2 de la BV-5101, pel mateix camí que va a Cal Tort i Can Terrades de la Nit
230m

Coordenades:

41.59936
2.4307
452557
4605452
08075-75
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Regular
Rehabilitació de l'espai interior inacabada.
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 001806900DG50E
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada reformada i ampliada que presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra a tots els paraments i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. Les de la planta baixa estan completament restituïdes mentre que dues de les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, tot i que només destaquen les finestres de la façana de ponent, que estan emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments recentment arrebossats. L'interior de la construcció està innacabat, en procés de reforma.

La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa "Coix" dins del veïnat de Dosrius. A mitjans dl segle XX, la propietat de l'edifici pertanyia a la masia de can Terrades de la Nit, que està situada damunt seu. Ambdues finques eren propietat de Palmira Coll. De l'any 1952 fins al 1997, a la masia hi havia una família que feien de masovers i treballaven la terra. Posteriorment, la casa va ser venuda. En els darrers anys, a la masia s'hi va instaurar una eugassada i, en l'actualitat, un club hípic de doma clàssica. Pel que sembla, l'estructura original del sostre era una combinació de bigues i llates de fusta, amb una solera de rajoles. En una d'aquestes rajoles hi havia pintada la data 1870. És probable que aquesta data fes referència a una reforma de l'edifici, tot i que no s'ha pogut corroborar. En els darrers anys, la masia ha estat objecte d'una gran reforma i rehabilitació que l'ha transformat completament. D'entrada, l'edifici ha estat ampliat per la banda de llevant, integrant en la construcció un volum adossat més antic. Alhora, la major part d'obertures han estat transformades. De fet, a principis del segle XXI, el portal d'accés era rectangular i les finestres de la planta baixa tenien les llindes de fusta. A més a més, els paraments deixaven l'obra de paredat vista, en contraposició a l'arrebossat que actualment cobreix les parets.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.06/086. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.