Can Bigues
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada formada per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten tres portals d'accés, un de rectangular i dos d'ac rebaixat. El principal està cobert amb un voladís superior de teula àrab. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la banda de llevant del conjunt hi ha un petit volum auxiliar amb coberta d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un porxo cobert amb uralita i bastit en maons.
Història
La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en "Salvador Bigas", tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" dels anys 1784, 1786 i 1787, ja es menciona la masia de "Can Bigas". Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, l'edifici consta dins del Veïnat Estapé com a propietat de la família Novell. En darrer terme, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa "Bigas" dins del veïnat de Dosrius. En origen, la masia estava format per un sol edifici de planta baixa i pis, amb coberta de dues vessants i unes corts pel bestiar adossades al volum. Pels voltants de l'any 1900, damunt de les corts es va construïr una habitació, conformant d'aquesta manera l'estructura arquitectònica que té actualment la construcció.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)". El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.05/085. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
