Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu "se hacen excel·lents ladrillos, de un grueso extraordinario" (GARCÍA, 1996). Està considerada com una institució rubinenca al llarg del segle i mig d'existència que se li pot atribuir. Cap el 1850-1860, Joan Duran, procedent d'Esparreguera, arriba a Rubí on va bastir el seu forn de terrissa, a la carretera de Sant Cugat, al costat del torrent de ca n'Oriol. La seva producció fonamental van ser els atuells domèstics (gibrells, plats, càntirs, abeuradors per a coloms, menjadores per a conills, etc..). Va fer-se motlles per tal de fer elements decoratius: balustres, capitells, pinyes d'ornament, etc....... La botiga, originàriament va instal·lar-se al lloc on avui hi ha la pastisseria de la família Llonc, a la llavors nomenada plaça dels Peixos. Com que era un entusiasta seguidor de l'obra claveriana, del seu forn van sortir dotzenes i dotzenes de busts de Clavé fets en argila cuita, que eren demanats a casa seva per les agrupacions claverianes de tot Catalunya. També per això, quant va comprar la casa del llavors carrer Fondo i va fer reformar la façana i construir-hi la balconada que encara es veu, va fer-hi fixar, amb la data de 1900 uns medallons, fets per ell, amb les quatre barres, el d'en Clavé i aquelles inscripcions que deien "Uniu-vos i sereu forts i instruir-vos i sereu lliures", que l'any 1939 van ser suprimides. També va fer bustos del Dr. Robert. El forn es va quedar petit amb el pas del temps, treballant-se de fort per a la construcció, comprant maquinària per a fer tortugades i canonades, teula aràbiga i altres materials. El seu fill Lluís es va dedicar més a la compra-venda de terrissa de Breda, Verdú, rajoleta valenciana, tec..... Les vendes les feia portant la mercaderia en un carro amb vela i bosses. Va fer bustos de Santiago Russinyol, Guimerà i Iglesias. Sembla que en aquest taller es va acoplar per primer cop a Espanya, un motor elèctric al torn. Va ser idea i realització d'en Julià Solanas "l'Antolín". Va ser dirigent del moviment cooperatiu i fundador de la cooperativa per a la construcció de cases barates a ca n'Oriol (ALUJAS et alií, 1984). La seva producció està present en molts elements arquitectònics a les cases de Rubí. Regentat per la família Puig Duran. Exporta ceràmica (sobre tot cassoles i abeuradors) a França (RUFÉ, 1985b). 1998. Apareix com a teuleria i rajoleria.
