Cal Gabatx Montclar

Berguedà
Pla de Sabaters
Camí de Montmajor a La Tor
08130-22
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVI-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
001702100CG95D
María del Agua Cortés Elía

Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant.

La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases.