Tines del Serrat de cal Gabatx
Montclar

    Berguedà
    Serrat de Cal Gavatx
    Emplaçament
    Al vessant de llevant del serrat

    Coordenades:

    42.0202
    1.7465
    396220
    4652779
    Número de fitxa
    08130 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Estat de conservació
    Regular
    Es troben mig tapades de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08129A00800024
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles.

    Fotografies de Corominas (2017: 206).
    També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa.

    La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona.

    BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.
    Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà.
    COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35.
    RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.