Cal Ferrer Vell o cal Méro
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes.
A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític.
A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada.
El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada.
De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons.
A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra.
El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats.
Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis.
Història
Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos.
La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.
