Cal Estevet; Can Esteve; Can Buscarons
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia construïda a meitat del segle XX seguint els arquetips arquitectònics de les masies de planta basilical. És de planta rectangular i està formada per tres cossos; el central, més ample, dedicat a habitatge i dos laterals, com a dependències annexes. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; i els cossos laterals són de planta única de sostre molt alt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües en el cos central amb el carener perpendicular a la façana principal i acabat amb ràfec, i els laterals a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dos finestres amb llinda i amb reixes als laterals; en la planta pis amb un balcó central i finestres laterals; a les golfes, a l'eix central una triple obertura amb arcs de mig punt, el central més alt que els laterals. Els cossos laterals tenen una gran obertura única d'arc escarser. El parament és un arrebossat llis amb recreixement a totes les obertures imitant dovelles a les portes i brancals, ampits i llindes a les finestres.
A l'interior dels cossos laterals hi ha nius d'orenetes que els propietaris els faciliten l'accés perquè cada any puguin tornar.
Història
El nom de ca l'Estevet li ve del seu propietari Esteve Fornells Picó, que va comprar part de la finca a la família Vilanova de Can Vilà, i en part, a la família Puig de Can Za. La casa es va començar a construir l'any 1939. Pau Albert n'era el mestre d'obres.
Bibliografia
BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.