Cal Corbo Santa Maria d'Oló

Moianès
Als afores del poble d'Oló
Al sud del carrer Maurici Camprubí Fornells camí direcció est, 60 m
557

Coordenades:

41.87701
2.03894
420254
4636567
08258-206
Patrimoni immoble
Edifici
XIX
Dolent
En ruïnes
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A010000640000AD
Jordi Piñero Subirana

Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada al costat d'un antic camí. Es tracta d'una variant del camí vell de Vic que discorria gairebé en paral·lel a l'actual carretera més lleugerament més al sud. Precisament vora la casa es conserva un magnífic tram empedrat d'aquest camí. La casa conserva els murs però ha perdut la teulada. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb petits coberts adossats. És aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX. La façana principal, encarada vers el camí, a ponent, té un parament de maçoneria a pedra vista. Es distribueix en dos eixos, amb un portal i, a la part superior, una finestra i un balcó. Totes aquestes obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la part posterior la casa té una altra porta, i en un dels murs laterals dues finestres de petit tamany. La construcció ha conservat les característiques tradicionals, sense afegits moderns.
Uns 40 m al nord de la casa, a l'altre costat del camí, es conserven dos coberts en ruïnes.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 38 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell

No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia, podria ser una construcció de finals del segle XVIII o del XIX. En un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920 ja hi apareix, amb el nom de cal Corbo i al costat de cal Comellas. En aquesta època els propietaris eren la família Canamasas, els quals hi van instal·lar una fàbrica de mistos. Però degut a sancions de la companyia fosforera espanyola van haver de tancar-la. Quan la família Canamasas en van marxar a la casa hi van viure llogaters. Ja fa força anys que està abandonada, però encara es conservava força sencera fins que, pels volts de 2010, la teulada es va esfondrar.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 38.