Camí dels Perdols
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Tram empedrat i molt ben conservat d'un camí antic, el camí dels Perdols, que era una variant del Camí Vell de Vic i que es localitza prop de la casa de cal Corbo, als afores del poble d'Oló. Durant uns 80 m aquest camí conserva un empedrat de bona qualitat. Actualment el camí s'inicia al sud del carrer de Maurici Camprubí Fornells, en direcció nord-est, i el tram empedrat arriba fins passada la casa de cal Corbo. És un camí estret, de poc més d'un metre d'ample, i per tant no apte per a carruatges; és a dir, un camí de bast o de ferradura. Està protegit per marges de pedra seca a ambdós costats de manera més o menys continuada. És un tram de pujada, que eren els que habitualment s'havien d'empedrar per tal d'evitar-ne el desgast. Més endavant, el camí continua en direcció nord-est entremig d'uns camps per l'anomenat Pla de la Morena, però ja sense empedrat.
Història
El Camí ral de Vic, que des d'època medieval enllaçava les poblacions d'Avinyó i Vic, passava en terme de Santa Maria d'Oló per la carena de Segalers. Com que Oló quedava desplaçat al sud d'aquest eix de comunicació principal, des del poble sortida l'anomenat Camí Vell de Vic, que enllaçava amb el camí ral a l'alçada de la casa del Putxet. Sortia del poble per l'actual carrer de Vic i continuava per ca la Pastora i Colltort en direcció nord.
El Camí dels Perdols era una variant del Camí Vell de Vic que transcorria en direcció nord-est. Es bifurcava de l'anterior on actualment hi ha la Cooperativa de Cases Noves. Enfilava una pujada prop de cal Corbo i cal Comellas i discorria en paral·lel al camí ral però lleugerament més al sud, tot connectant diferents masos d'aquest altiplà. Passava prop de l'Alberch, una casa d'origen medieval el nom de la qual suggeriria que podia haver fet funcions d'alberg o d'hostal, però el cert és que no n'hi ha cap prova. Després del mas els Perdols el camí passava prop de Bovetes: una enigmàtica construcció amb aparença de fortificació medieval de la qual tampoc no en sabem res. Aquestes dades, però, apunten que l'origen d'aquest camí és força antic, com a mínim d'època medieval. L'itinerari continuava en direcció al Canadell i Canamasses... Aquest esquema de camins queda perfectament recollit en un mapa de l'Institut Geogràfic i Estadístic de 1920.
A la segona meitat del segle XIX es van construir les dues carreteres que passen pel terme. En primer lloc, la carretera d'Avinyó a Vic (l'actual BP-4313), seguint més o menys el traçat de l'antic camí ral medieval. Va ser un procés llarg: les primeres gestions es feien el 1867, entorn de 1871 s'hi estava treballant i a principis de segle XX la carretera ja estava enllestida. D'altra banda, es va construir també la carretera que enllaça amb l'Estany i Moià (l'actual C-59). El 1887 s'hi estava treballant i probablement a principis de segle també estava acabada (FERRER, 1991: 149). Finalment, va caldre encara construir un tram de dos quilòmetres per enllaçar amb el poble d'Oló. L'any 1901 se'n començava a parlar, però l'obra no va quedar enllestida fins el 1917, i l'asfaltat el 1957, a càrrec de l'empresa HEMALOSA.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 149-150.
