Cal Caseta
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès que consta d'un cos original residencial més diverses dependències adossades a tots els costats menys a l'est, on hi ha la façana principal. El cos residencial sobresurt, per alçada, de les dependències que l'envolten. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són construïdes amb maçoneria, amb cantoneres de carreus. Antigament eren arrebossades. La façana principal té un portal rectangular, emmarcat amb carreus, descentrat, al costat esquerra. A la dreta presenta una petita espitllera. A la primera planta hi ha dos balcons simètrics. A la planta golfes, dues finestres rectangulars, també simètriques. Les quatre obertures presenten llinda de pedra i brancals de totxo. La façana posterior (oest) també llueix porta i obertures emmarcades amb carreus. Està restaurada recentment amb ciments a les juntures de les pedres.
Les dependències estan configurades per construccions amb coberta a una vessant que envolten la casa pel nord i oest (amb un espai de corredor entre aquesta i els barracons de treball, al llarg de la façana posterior, a l'oest). A la part de darrera, més elevada, s'hi situen els corrals i d'altres dependències de treball. Els corrals són de pedra i totxo, amb pilars de pedra. Al nord hi ha el femer (els fems eren llençats directament des de dalt per un forat) i més al nord, la pallissa. Al sud hi ha una cos elevat modern, adossat a la casa, arrebossat de ciment.
Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 90)
La casa s'assenta parcialment sobre una roca, a les terrasses del torrent de can Torra.
En algunes dependències de treball es conservaven màquines per fer embotit i altres estris (1993). A l'entorn hi ha un pou i una pica de pedra.
Història
La Caseta és contemporània de Can Montfort i cal Xic (es dues cases que s'ubiquen a pocs metres al nord); és a dir, de finals del segle XIX. Les tres cases s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses.
Segons Molins (2020:234-35), cal Caseta va ser la primera de les tres en construir-se. Per això s'anomenava la Caseta de Parcerisses, amb el risc de confondre-la amb la masoveria de Parcerisses (Casa Vella d'en Parcerisses, fitxa 55), que tenia el mateix nom. Després es va dir Isidre de la Caseta, perquè l'amo se'n deia, però amb el pas del temps es va simplificar i va quedar com cal Caseta.
Isidre Calvet Torras, nascut el 1850, va ser qui va fer la casa. Era fill de Ramon Calvet Estany, de Castellfollit, i de Francesca Torras Fontanet. L'Isidre es va casar el 1882 amb Ignàsia Munt Pujolar. L'Isidre fou denunciat el 1895 pels germans Àngela i Joan Casanovas de cal Vador per injúries. Després d'algunes discussions al jutjat, l'Isidre va retirar els insults i els germans van oblidar l'ofensa. L'hereu, Francesc Calvet Munt va enllaçar el 1911 amb Enrica Piñot Serra, de la Casa Nova d'en Torre. Un dels fills, el Fortunat, conegut com Fortuny, que va quedar solter.
va protagonitzar un greu incident. El Divendres Sant de 1947 ell i l'Agustí Soler de Parcerisses preparaven els cartutxos per als galejadors de les caramelles amb un munt de pólvora sobre
la taula del menjador. Uns xicots van tirar un tret a baix a l'era i una volva encesa va entrar pel balcó i va inflamar la pólvora. Per sort, l'incendi va poder ser extingit abans que cremés tota la casa. El Fortuny i l'Agustí van patir cremades greus. A resultes de l'accident es va deixar de galejar i no va ser fins el 2002 que es van recuperar els trabucaires. A qui li tocava ser hereu era al noi gran, Miquel Calvet Piñot. Aquest va casar-se amb Maria Barturó Roig de Camps. Ell morí el 1979 i la seva muller, el 2005. La filla gran ha heretat la casa. Però davant de les poques expectatives per guanyar-se la vida fent de pagès, el 1972 havien tancat la casa i tota la família va marxar a Castellgalí.
Bibliografia
MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 234-35
