Cal Cases
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès de dimensions mitjanes, que era una masoveria de Torrespaia i està emplaçada prop d'aquesta antiga masia avui derruïda. Actualment acull una comunitat de cohabitatge que s'ha instal·lat també en diferents pavellons construïts al seu voltant. La casa antiga és una construcció de planta rectangular (de planta baixa més un pis) amb coberts adossats al nord i a ponent que es van construir a la dècada de 1980. Inicialment el cos residencial era més petit i s'eixamplà a ponent (on hi havia la pallissa) i a llevant. La façana principal, encarada a migdia, s'estructura en dos eixos d'obertures, amb un portal rematat amb arc escarser i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, semi-arrebossats. Les finestres de la resta de façanes són amb llindes de fusta i maó. L'interior conserva força bé la tipologia constructiva tradicional. A llevant hi ha un cobert aïllat que ha estat en bona part reconstruït sobre una base de pedra antiga, així com una construcció allargassada i en forma de L que es va obrar també a la dècada de 1980 i que actualment acull estances per als residents. Molt a prop de Cal Cases hi havia una altra caseta, coneguda com cal Cases Xic, actualment en ruïnes.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el núm. 07 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Història
No coneixem notícies antigues de cal Cases. Sabem que era una masoveria de Torrespaia i, per la tipologia de l'edificació, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX. En un llistat de cases rurals de 1930 consta com a habitada. Ja a la dècada de 1970 hi havia com a masovers uns germans de cognom Cases. Els propietaris eren els mateixos de Torrespaia i vivien a Artés. A la dècada de 1990 Frederic Boix va comprar la finca i va instal·lar a la casa un centre de rehabilitació de drogodependents que anteriorment havia estat a la masia veïna de la Plana. La gestió anava a càrrec de l'Institut Genus. Fou llavors quan es van construir els coberts adossats a la casa i també els pavellons de la zona de llevant. Per aquestes obres es va utilitzar pedra procedent de la masia veïna de Torrespaia, que es trobava en ruïnes. Des de 2007 cal Cases ha estat la seu d'una iniciativa pionera en el camp del cohabitatge, impulsada per persones que es van conèixer a l'Ateneu Rosa de Foc, al barri de Gràcia de Barcelona. La comunitat està constituïda en cooperativa (Can Cases SCCL) i segueix el model d'habitatge en cessió d'us. Actualment hi viuen una trentena de persones.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 106, 108.
