La Careta
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en una cruïlla de camins vora un dels ramals del camí de Sant Jaume, que venia del monestir de l'Estany. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (de planta baixa més dos pisos) amb coberts al costat de llevant que acaben formant un clos tancat o barri davant la façana sud. Originàriament la casa era més petita i al segle XIX (el 1887, segons la inscripció del portal) va ampliar-se per adquirir el perímetre actual. La façana principal, orientada aproximadament a migdia, és fruit d'aquesta reforma i adopta unes característiques plenament vuitcentistes. S'estructura en base a tres eixos d'obertures, amb emmarcaments de maó, les quals a la primera planta són en forma de balcons. El portal és amb arc escarser, característic d'aquesta època. La façana de ponent destaca per una àmplia galeria amb quatre arcades, també de maó. Els murs són de pedra, amb carreus més o menys devastats, i conserven restes d'arrebossat. A l'exterior del recinte, a ponent, hi ha un altre cobert aïllat.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 09 (Pla Especial Urbanístic 2011)
L'edifici presenta la següent inscripció a la dovella central del portal: 1887
Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres, del mas Rovira
Història
Aquest mas és d'origen medieval. En la llista dels caps de família que van assistir a la reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Pere Sa Careta, de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi consta “lo mas Carera”, i en el de 1553 Cebrià Careta. Cal dir que aquest mas es troba en un encreuament de camins i hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i, després de Rojans, continuava pel mas la Careta cap a Artés. No coneixem més notícies concretes d'aquest mas ni de la família Careta. Tal com hem dit, el 1887 s'hi va portar a terme una ampliació substancial, segons testimonia la inscripció del portal. A començaments de segle XX el propietari vivia a Artés i la casa era habitada per masovers. Al final de la dècada de 1920 hi va entrar com a masover Magí Rovira, que s'hi va estar junt amb la seva esposa Ramona Armenteres 26 anys. En van marxar entorn de 1954, quan van comprar la casa de cal Felip, avui integrada en l'anomenat mas Rovira. En temps més recents al mas ha estat rehabilitat i es troba actualment en bones condicions.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 72, 107, 108.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 09.
