Cal Bord o la Roureda
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat del Bruguer
    Emplaçament
    Per la pista que es pren, en direcció a migdia, aproximadament al PK 43,5 de la carretera BP-5107.
    303 m

    Coordenades:

    41.67809
    2.3723
    447754
    4614226
    Número de fitxa
    08234-105
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL 4191-I. Acord Ple Consell Comarcal (18/05/11).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 40526.
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    000807300DG41D0001EG
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta d'una antiga masia que presenta reformes i ampliacions d'èpoques posteriors.
    L'edifici original és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a l'antiga façana principal, que es troba orientada a migdia.
    Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de pedra i totxo.
    La façana és de pedra vista. Hi ha un porxo d'entrada i un cobert utilitzat com a magatzem.
    La casa presenta reformes de factura contemporània (segle XX), corresponents a una galeria d'arcades de mig punt de fàbrica de maó i una torre.

    El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
    Fotografies de Global Arquitectes.

    Cal Bord podria ser el mas d'en Pere Bord, que s'esmenta en un document de l'any 1174 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el que és l'autor d'una donació (AVENTÍN, 1990:82).
    A inicis del segle XX, a cal Bord es va construir l'obra de captació d'aigua més gran de l'estat espanyol en aquella època: quilòmetres de mines, quaranta-tres pous, grans dipòsits i una planta embotelladora que va començar a comercialitzar l'aigua amb el nom Agua suprema de mesa "M" (HERRERO, 2003:36).

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 82.
    DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
    HERRERO i BARÓ, H. (2003). "Rutes de l'aigua (I)". Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 36: