Cal Beu
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb un petit edifici annex a mà dreta i l'antic celler a mà esquerra. La coberta és de teula àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.
Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb el morter de calç originari . Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures són de petites dimensions, tant finestres com porta, amb llindes de pedra i estructura quadrada. Per sobre del portal hi ha un finestral sense balconada.
Tota la planta baixa està realitzada amb pedra i volta de canó. Entrant pel portal principal s'accedeix directament a una petita cort pel bestiar de càrrega, on es conserva la menjadora. A mà esquerra, baixant per un parell de graons de pedra, s'accedeix al celler on es pot veure la boixa de l'antiga tina i botes de vi. El cup està ubicat al darrera de la casa, a la façana nord, però els propietaris mancats d'aigua l'han habilitat com a dipòsit i al damunt s'hi ha construït la sala de bany. Per pujar a la planta pis s'hi accedeix des de l'antiga cort, per una escala de pedra estreta. Malgrat conservar l'empedrat originari de la planta baixa, la de la planta pis s'ha canviat per rajols de gres. Es conserva el forn de pa en perfecte estat de funcionament i el bigam de fusta de la casa.
Per la part del darrera de la casa, malgrat no poder veure la porta de la tina, s'endevina l'edifici on estava ubicada. Els graons no s'han conservat però si la rampa d'accés.
Història
Cal Beu està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra és la penúltima casa del raval, entre Can Joan de la Serra (anomenada actualment el Mussol, com a casa de turisme rural) i Ca la Margarida.
L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant.
Els actuals propietaris conserven un document redactat per Ignasi Tatger i Serra, datat del 30 d'abril de 1838 en que el senyor Josep Casasayes ven a Valentí Prunés, pagès del Vilar, una vinya que tenia a rabassa morta, de l'heretat de la Serra de Vallhonesta, situada a l'anomenada "Quintana Suleya de Cumauba", amb l'obligació de pagar la quarta part dels fruits a l'amo del mas Serra.
En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el "Barrio del Calot": Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó.
A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot.
L'any 2005 el seu propietari, Agustí Adell va vendre la casa.
Bibliografia
VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
