Cal Bassó Lluçà

Osona
Sector nord-est del terme municipal
A 1450 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 3'300

Coordenades:

42.07613
2.08644
424431
4658633
08109-62
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Dolent
Algunes de les estructures adossades es troben aterrades i l'interior del volum principal es troba en estat de ruïna.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A007000130000BA
Jordi Compte i Marta Homs

Cal Bassó es troba situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la riera Gavarresa i al nord-est del molí de la Coma.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant en estat de ruïna. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, just al costat del qual hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció "R. A. 1917". Al nivell de primer pis i ocupant tota la meitat esquerre de l'edifici hi ha una eixida sustentada amb un pilar cantoner d'obra vista i tancada amb barana de fusta. A l'esquerre de la façana hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades.
La façana oest conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'eixida emmarcada amb obra vista que també té obertura a la façana principal a nivell de primer pis. L'extrem dret de la façana es troba parcialment cobert de vegetació.
La façana nord conté a nivell de planta baixa dues espitlleres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
La façana est es troba totalment coberta de vegetació i únicament s'intueix una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis.

Cal Bassó es troba documentada en l'amillarament de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Originalment era una masoveria de Canelles.

BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.