Cal Barber
Santa Eugènia de Berga
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït amb una paret mitgera amb la façana oberta al sud, al carrer Canigó. Aquesta estructura formaria part de les cases de la sagrera de Santa Eugènia. La façana principal mostra l'estructura de planta baixa i dos pisos i la coberta amb teula aràbiga és de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés emmarcada per llindes de pedra, ben treballades i de grans dimensions, mostra les marques de l'encaix de la bústia quan la casa va ser correus. La façana principal s'organitza, amb un accés i finestra reixada a la part inferior, dues finestres al primer pis i un bancó corregut al pis superior. La porta té una alçada de 2'40m i una amplada de 1'6m i està formada per cinc brancals de pedra per banda i una llinda, amb una llargada de 2'1m i una amplada de 50cm. La llinda no té gravat cap data ni cap llegenda. tot i que hi ha elements a la llinda i als brancals que s'haurien de canviar d'ubicació: el timbre, uns claus clavats a la banda dreta, i la placa de ceràmica amb el número de la casa clavada sobre la llinda. No es nota l'acció del salpàs sobre els brancals perquè, fins fa poc, una peça de fusta els cobria.
Història
Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al voltant de la sagrera de Santa Eugènia. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del segle X trobem documentat el nucli de Santa Eugènia a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format per l'antiga sagrera. Cal Barber, era conegut antigament com a Can Barrusca (Can Barber, Can Julià i Can Serra Xic) primera fàbrica de llangonisses de la comarca, com que no va tenir èxit el propietari es va penjar al mig de les tres cases. Com a cases maleides se'ls va esborrar les marques de les llindes, finals s.XVIII. Més tard es va conèixer com a casa la Maria dels ànecs, i al 1930 en Josep Dachs Parramon hi va fer la barberia. Durant la Guerra Civil Espanyola, al setembre 1936 es va muntar a les golfes, la casa de la radio, i tenia vigilància i feia falta un passe per entrar. La barberia ocupava part de la planta juntament amb correus i una esperdanyeria. Per 1 duro afeitaven, tallaven els cabells i tenies un parell de mitjons. Part de la vivenda a baix amb una sala cuina menjador, i les habitacions a d'alt. I la part de darrera espai per el bestiar. Durant la guerra en deien la barberia feixista i en acabada la guerra en deien la barberia republicana. La barberia es va tancar als anys 67-68 i va passar a ser casa particular de la família Dachs.
Bibliografia
DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.
