El dipòsit elevat de can Baranera va ser projectat en formigó i ferro i acabat amb maçoneria, i posteriorment pintat de blanc. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels amos del mas Baranera i antiga teuleria, és un cilindre apuntat que es recolza en un punt fixe format per una columna massissa. Aquest dipòsit d'aigua de grans dimensions que presenta una estructura turriforme formada per un peu o base de planta cilíndrica disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior. Actualment es denomina aigua potable a l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat.
