El municipi de Sant Adrià de Besòs era un municipi agrari que es va anar conformant al llarg dels anys al voltant de l'Església, documentada des de l'any 1012. Així, les primeres cases, construïdes a la plaça de Dalt, el carrer de Nebot, el carrer de Sant Bonaventura o el carrer Major, ens mostren en l'arquitectura aquest passat agrari. Cal Agustench, existeix com a mínim des del 1787, data en que apareix al registre de la propietat a causa del testament del senyor Feliu Capdevila, qui atorgà l'habitatge al seu net, Àngel Puig. Al registre es va descriure l'immoble com uns baixos, un pis, una quadra petita per un cavall, un pou i un pati al davant. Anys més tard, el 1863 en el número 15 apareixia, a nom de Cristina Puig (germana del difunt senyor Puig), l'actual Cal Agustench. Diferents canvis urbanístics, marcats pel canvi de sector dels treballadors adrianencs, de l'agrícola a l'industrial, van marcar el desenvolupament urbanístic del municipi. En relació a Cal Agustench, la primera transformació fou l'obertura del carrer Nebot. Així doncs, en un primer moment el carrer Sant Isidre naixia de la mateixa plaça de Dalt, i és el 1891 (si més no aquest és l'any on el trobem escrit per primera vegada al cens municipal) quan l'obertura del carrer Nebot el converteix en un carreró sense sortida provinent del mateix Nebot. El segon canvi urbanístic important que afecta a Cal Agustench és l'aplicació del pla comarcal de l'any 1953, vigent fins al 1976, quan, amb l'argument d'atenuar la problemàtica de l'habitatge causada per la gran onada d'immigració, va tenir lloc un augment desmesurat dels índexs d'edificabilitat, materialitzant-se, al cap i a la fi, amb especulació i grans guanys econòmics per alguns. L'exemple clar d'això, és l'edifici construït al costat de Cal Agustench. Un bloc d'habitatges, de planta baixa més quatre pisos, àtic i sobreàtic, mancat totalment de lligam arquitectònic i urbanístic amb el seu emplaçament.
