Ca n'Alemany
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    Crta. C-37, km. 60,davant de la cruïlla amb la BV-2204

    Coordenades:

    41.54997
    1.59141
    382524
    4600770
    Número de fitxa
    08250-100
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA núm. 6040
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08250A01500006
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.

    Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.

    TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.