Goigs de la Mare de Déu de Gràcia

Santa Margarida de Montbui

La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols