Ca n'Aguilera de la Costa

Òdena

Segons Xavier Jorba, "està documentat des del segle XI. El mas limitava al nord amb la vall de Sant Bernabé, a l'oest amb el torrent de Sant Bernabé i el de Corderes -actualment torrent del Raval d'Aguilera- i al sud amb l'anomenada vall dels Aldorrells. La ubicació del mas responia al fet que els Aguilera formaven part dels primers repobladors de la Conca d'Òdena: establiment de l'habitatge en una zona isolada, amb un relleu més o menys trencat, amb prou aigua (Font de l'Aguilera, torrents de Llobetes i de Corderes), amb boscos al costat de l'habitatge (serra d'Aguilera) i proper a la fortificació d'Òdena.
El topònim d'Aguilera ja apareix en els documents de l'any 1067. El mas Aguilera des del
segle XI fins al present, es manté en possessió de la mateixa família
Segons l'autor, amb la crisi demogràfica del segle XIV, el mas Aguilera sortirà més enfortit i
això es veurà reflectit en la política d'absorció de masos rònecs que efectuarà al llarg dels
segles XV i XVI, i que constituirà la base d'una unitat d'explotació molt més gran que
aquella de què disposava abans de la gran pesta. Establiments de terres i masos i
annexions de masos rònecs faran possible aquesta propietat. Segons un capbreu del
1535, la seva extensió era de 50 jornals de llaurada de mules, a més de la serra d'Aguilera
i de tres peces de terra de 5 jornals, i tenia aglevats quatre masos rònecs: mas Mercadal,
incorporat l'any 1479, mas Corderes, comprat l'any 1483, i els masos Cardona i Gavarró,
comprats l'any 1515. Ara bé, la política matrimonial que portarà a terme la família Aguilera
serà l'aspecte més destacable pel que fa a les conseqüències que tindrà sobre el
matrimoni.
A principis del segle XVI, se suposa l'any 1519, es va iniciar una guerra privada o
bandositat entre els Aguilera i el Grau del mas Guarro, conegut actualment com a mas
Brunet d'Òdena. La bandositat o guerra privada entre individus de qualsevol condició
social, també podia designar el conjunt de seguidors i efectius estables o eventuals d'un
bàndol. Els bàndols es formaven segons afinitats familiars o feudo-vasallàtiques ben
precises, encara que el nombre dels adherents podia incrementar-se amb el clientelisme o
el reclutament de partides armades. Podien ser causades per conflictes d'herència, per
buscar avantatges personals, per satisfer l'honor de la família, per plets, o per la discussió
dels nous equilibris locals de poder".
Segons Jorba, "la bandositat entre ambdues famílies s'inicia per la possessió del domini útil
d'uns masos rònecs. L'enfrontament va sorgir per l'establiment emfitèutic d'uns masos per
part del tresorer del duc de Cardona als Aguilera, quan en aquells moments els Guarro
tenien aquest masos arrendats i aspiraven a posseir amb el temps el seu domini útil o
establiment. Els Guarro iniciaren la guerra o bandositat, i després d'haver intentat diverses
treves, finalment el març de 1525, a instàncies del procurador del duc de Cardona i amb la
intenció d'estroncar la cadena de solidaritats familiars i particulars que multiplicava els
greuges individuals, s'obligarà els caps visibles dels dos bàndols a signar treves definitives
per acabar amb la pràctica d'aquesta violència privada. La violència entre les dues famílies
finalitzarà amb la signatura de les treves l'any 1525, però la repercussió social haurà
afectat negativament els Grau del mas Guarro més que no pas els Aguilera, que
mantindran la seva posició folgada i influent dins de la societat pagesa del terme d'Òdena.
L'any 1748 el mas s'amplia amb tot un cos d'habitatge per la part de migdia, el qual queda
annexat a l'habitatge d'origen medieval".