Ca l'Uriach
Teià
Ubicació
Carrer Disseminat 29
Coordenades:
Classificació
Es permet l'ampliació segons les condicions que es fixen al catàleg de masies i cases rurals (art.50.2 DL 1/2010)
En el cas d'efectuar-se obres o reformes tant a l'interior com a l'entorn immediat, caldrà intervenció o control arqueològic, a determinar mitjançant l'informe corresponent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Nivell B
(Art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2010)
A part de l'habitatge familiar, es pot destinar a un establiment de turisme rural, i en aquest supòsit, es permet l'augment d'un 20% de l'edificació catalogada. El projecte d'ampliació haurà de mantenir l'estil d'edificació original, constituint un conjunt arquitectònic coherent i harmonitzat amb el paisatge.
L'ampliació de l'edificació existent es condiciona a la redacció i tramitació d'un Pla Especial Urbanístic.
Forma part del conjunt arquitectònic de les masies tradicionals de Teià que es troben en règim de sól no urbanitzable, i que per la seva situació esdevé important per a recuperar valors paisatgístics, ambientals i culturals del medi rural, i implícitament ampliar l'oferta turística del municipi.
Descripció
Edifici cobert amb una teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una masia de planta baixa i pis, amb una porta d'arc de mig punt adovellat situada a la banda esquerra del conjunt. També destaca la llinda de pedra d'una finestra, situada al mig del pis, en la que s'observa una petita motllura gòtica; els brancals també són fets amb carreus de pedra ben tallats i polits.
Es pot observar perfectament que a la banda dreta de la masia hi ha un annex que continua amb la línia d'inclinació de la teulada, i un altra a la banda esquerra que trenca amb l'estructura general.
La masia es troba a la riba dreta de la part alta de la riera de Teià. Es tracta d’una casa amb la teulada a dues vessants i consta de planta baixa i pis amb dos cossos paral·lels a la façana. L’entrada es troba situada a la dreta de l’entrada amb un mirador rectangular. A l’esquerra hi ha la sala-menjador que havia tingut un rentamans. El cos posterior fa les funcions de celler. L’entrada junt amb la part posterior esta coberta amb bigues perpendiculars a la façana amb una jàssera de fusta a continuació del mur que separa els dos cossos. En la planta del pis, on hi ha les habitacions, els embigats es recolzen en el mur interior que separa els dos cossos. La façana presenta un portal de punt rodó amb una finestra gòtica adintellada, en el primer pis, que es troba decorada amb una motllura que en la part central insinua un arc conopial.
Segons Cristòfor Ferrer la masia apareix documentada des de 1269 però sense constar el nom dels propietaris. A la baixa edat mitjana el mas era feudatari de Sant Miquel del Fai al qual hi pagava un cens. La família Oriach apareix esmentada per primer cop en el s. XVI. Posteriorment, per successius matrimonis, va passar a la família Botey, als Sabater i als Ramentol.
Aquesta masia es troba classificada per Bonet i Gari com a pertanyent al tipus II. Aquest grup es diferencia al presentar les crugies perpendiculars a la façana en la qual apareix un frontó triangular. Segons la classificació de Moner per la distribució dels espais es podria classificar com una masia de dos cossos. Aquesta tipologia s’ha anat definint a partir de les intervencions arqueològiques dels darrers anys. Consistiria en un mas exempt de dos cossos de planta rectangular o quadrada i dividida internament en dos espais. Pot disposar de dos pisos superiors (pis i golfes) o un de sol. La seva distribució interna es semblant la mas-torre. Les diferents plantes estarien separades per trespols de fusta fet que deixava passar l’escalfor dels animals. La teulada duria ser a dues vessants. Moltes vegades es poden confondre amb els masos torre, però es tractaria de construccions més senzilles. Aquestes construccions no serien anteriors al s.XIV i la majoria corresponen al s.XV o i es poden allargar fins el s.XVI-XVIII. Podríem citar com exemples el Mas de Viladordis (Sant Fruitós de Bages), el citat mas de la Posada a Calella, el mas Vilar a Olesa de Montserrat; el mas Torre del Senyor a Torrelles de Llobregat i el mas situat al costat de la capella de Sant Julià de les Alzinetes de Jorba i Can Fonolleda a Palafolls.
Altrament dita Ca l'Oriac.
Història
La Casa és documentada des de l'any 1269, moment en què es troba sotmesa al lliurament d'un cens eclesiàstic al monestir de Sant Miquel del Fai. Tanmateix, la família Uriach no apareix relacionada amb la casa fins al segle XVI. Al segle XIX, per extinció de la branca masculina, la casa passa a ser propietat de la família Sabater.
Bibliografia
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=17&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9096
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2198
https://quimgraupera.blogspot.com/2008/08/la-masia-gtica-de-ca-loriach-o-uriach.html
Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.
Balada, Jordi: Calendari 1991. Masies de Teià I. Ajuntament de Teià. Teià, 1990, Full del mes de setembre.
Bonet i Garí, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983. Pàg. 239-241
Ferrer, Cristòfol: Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Departament de l’Arxiu Històric de Teià. Argentona, 1978
Ferrer i Mallol, Maria Teresa: Els privilegis de Teià. El retorn a la jurisdicció reial (1505). Dalmau. Barcelona, 2006. (Episodis de la història, 344-345)
Moner Codina, Jeroni: “ L’origen de la masia clàssica” a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III: Dels palaus a les masies. Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003. Pàgs. 246-247
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.
