Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-6.
Descripció
Masia de grans dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, de tres crugies, amb teulada a dos vessants. La masia ha estat ampliada i s'hi han afegit diversos cossos, un a cada costat. Està situada a prop de la capella de les santes Justa i Rufina.
A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada dovellat, i a la dreta, un finestral. També hi ha dues finestres petites, amb llinda de fusta i amb un monjo. De l'esquerra del portal arrenca una escala exterior que puja al primer pis del cos afegit.
Al primer pis, sobre l'eix vertical del portal, hi ha una gran obertura, que correspondria a un antic balcó, i a cada costat, una balconera. Entre el balcó central i la balconera esquerra hi ha restes d'un antic rellotge de sol. En el cos afegit a l'esquerra, hi ha un portal d'entrada (d'accés des de la planta baixa amb l'escala exterior) i una finestra a l'esquerra. En el cos de la dreta, en aquest nivell, s'ha perdut el mur.
Al pis de golfes hi ha tres obertures, cadascuna situada al mateix eix vertical que les de la primera planta.
El parament dels murs conté carreus caironats, còdols i maó, amb la façana arrebossada.
El ràfec de la masia és senzill i la teulada a doble vessant, amb teula àrab. Actualment, una part ha desaparegut. En el carener hi ha restes d'un espantabruixes.
A l'interior existia, fa uns deu anys, diversos elements arquitectònics d'interès. A l'entrada de la masia, en un espai rectangular, hi havia una llar de foc, al seu costat, el forn de pa fet amb volta. També hi havia un pou, darrere la porta d'entrada, un altre al costat nord-est, en un passadís i un tercer a l'exterior, davant de la masia. Des de l'entrada s'accedia a diverses quadres, amb arcs de mig punt dovellat i, en una d'elles, hi consta un pedrís adossat a la paret.
Davant de la masia hi ha l'era i al voltant hi ha diverses construccions auxiliars (quadres), una bassa i recs d'aigua.
La façana de la masia va caure el 15 de setembre de 2024.
Història
Masia del segle XVI, anomenada aleshores com a mas Costeny. En el fogatge de l'any 1552 consta l'existència de Salvador Costeny, pagès en emfiteusi. Els Costeny hi van residir fins a finals del segle XVII.
La família Costeny va exercir diversos càrrecs a la baronia de Montbui. A la dècada de 1630, Miquel Costeny va ser prohom en dues ocasions i, el 1636, en va ser batlle.
L'any 1974 la masia era propietat de Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya.
Hom creu que la masia es va construir sobre una antiga vil·la romana.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.36.