Ca l'Aiguader
Castellnou de Bages

    Bages
    Entre El Flequer i El Pujol
    Emplaçament
    Darrere el camp que envolta El Pujol

    Coordenades:

    41.81627
    1.84007
    403661
    4630027
    Número de fitxa
    08062 - 70
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1861
    Estat de conservació
    Dolent
    El sostre ha caigut i part de les parets també
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 008A00006
    Autoria de la fitxa
    Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

    Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l'interior es poden observar les restes d'unes tines, ja molt malmeses.

    La masia queda al mig d'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu.

    El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l'escriptura privada per a la construcció de Ca l'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: "Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l'hort una porció de terra d'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents:
    1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941.
    2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís.
    3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se'n el que li plagui d'ella, a menos de que l'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d'un tercer en cas de discòrdia.
    4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules.
    5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer.
    6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s'inpongan a la casa i l'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna.
    7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa.
    8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna.
    9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies.
    10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou.
    11. El preu d'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861.
    A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet."
    Aquests són els tractes de la fundació de Ca l'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets.

    AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers.
    AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres.
    DANÉS, Josep (1933). "Estudi de la masia catalana". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.
    FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa.
    FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa.
    VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.
    VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.