Ca l'Agulló
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta quadrangular composat per planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Té coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana.
La façana principal obre al carrer Anselm Clavé i és de composició simètrica a partir de tres eixos que articulen les obertures, totes rectangulars a excepció de la gran porta d’entrada. Totes aquestes obertures tenen com element comú i destacat la utilització del llenguatge clàssic en mènsules, emmarcaments de pedra, i ús de cornises. El gran portal d’accés, d’una alçada considerable, està definit per blocs de pedra motllurats que defineixen un arc de mig punt. A la clau, que sobresurt lleugerament de l’arc, entre lletres estilitzades i decoracions geomètriques, trobem la data 1884 a la part inferior.
A banda i banda d’aquesta porta trobem les finestres de la planta baixa i l’entresol i per sobre, tres balcons per planta. Els de la primera planta estan comunicats per una llarga balustrada de ferro forjat, els de la segona són individuals, també tenen barana de ferro forjat i motius esgrafiats per sota la balustrada.
A la part posterior de l'edifici hi ha un pati on destaca una galeria porxada d'arcs de mig punt amb balustrada ceràmica a cada una de les plantes. Després una escala també ceràmica dona accés a la zona enjardinada. En conjunt, respon a les característiques del llenguatge eclèctic.
Passat el patí hi ha un garatge, al que s’accedeix des del Carrer Florenci Gustems amb trets clarament modernistes.
L’any 2021 l’Ajuntament de Mediona ha signat un conveni amb la Fundació Provea per la cessió temporal de l’edifici amb l'objectiu d'iniciar el camí per donar-hi un ús col·lectiu i comunitari.
Història
Afavorits pels bons preus del vi. acompanyat a més per la inseguretat que es vivia al camp. Jaume Torrens, propietari dels Agullons decideix edificar Ca l’Agulló el 1884.
A l’altre cantó del carrer de la façana lateral hi mantenien un tancat on portaven els rolls que eren tallats a la serradora que es trobava en el local a continuació del pati de la casa. Arribada la Festa Major s’enretiraven els troncs i s’hi muntava l’envelat. L’Ajuntament va comprar aquest terreny del que avui és la Plaça dels Països Catalans.
En Jaume Torrents era casat amb la seva cosina Rosa Torrents. La seva única filla l’Alberta Torrents i Torrents es va casar amb en Ramon Queralt fill, d´en Josep Queralt Marti propietari de finques a la Segarra i l’Anoia i fundador de La Hispano Igualadina.
L’única germana d’en Ramon Queralt, la Rosa Queralt, casada amb en Josep Closa va tenir dues noies la Maria Alberta i la Maria Rosa. La Maria Alberta va viure sempre amb els seus tiets i a la seva mort va passar a ser l´hereva de Queralt Torrents.
