Ca la Laia
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En el camí de Vilassar a Sant Bartomeu, després de Ca l'Arcís i abans de Cal Camat, hi ha a tocar del camí, les restes del que havia estat la masia de Ca l'Elies, també coneguda com a Can Banús.
Només es conserven part de les parets externes i un mur atalussat de contenció que separa la finca del camí. En aquest punt s'estreta el pas. En aquest mur hi havia una mena de jeroglífic, barrejant dibuixos i paraules que venia a dir: " A la font d'en Banús s'hi veu de franc". L'havia pintat en Joan Font i Basart.
També es coneix com a Cal Banús. A l'altre costat del camí, baixant uns graons hi havia la font de Can Banús. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar i desviar fent desaparèixer la surgència original.
Història
Fou reconstruïda a mitjans del segle XIX damunt les restes d'una casa més antiga.
Quan els propietaris d'aquesta casa es van traslladar a viure al poble, la casa va quedar deshabitada i a la mercè d'ocupes i gent que la va anar malmetent. Per evitar accidents i futurs maldecaps,van decidir enderrocar-la mecànicament. Fa un parell d'anys encara es podia veure part de l'esfondrament de la galeria d'una fresquera o hipogeu, posada al descobert pel pas de les motocicletes i bicicletes de muntanya.
Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 235 amb el nom de Carlos Rafart.
Bibliografia
DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.
