Ca la Blanca
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En una àmplia àrea que abarca des d'un camp situat a l'oest de la casa Ca la Blanca, al sud d'aquesta i fins a les instal·lacions del nou Institut d'Ensenyament Secundari, s'hi van recollir superficialment diversos fragments de ceràmica d'època romana. Amb motiu de l'inici dels treballs del Pla Parcial d'Urbanització Camí de Ca l'Antoniet, que afectava aquesta àrea , es va dur a terme una primera fase de treballs arqueològics a l'octubre del 2002 i una segona al març del 2003. En ambdós casos es plantejava la intervenció amb la finalitat d'acotar l'extensió del jaciment i valorar el seu potencial i característiques pel possible grau d'afectació. Els treballs no van detectar cap indici d'existència d'estructures arqueològiques en el subsòl dels terrenys afectats per les obres d'urbanització, concloent que les restes ceràmiques trobades superficialment no procedien del mateix subsòl sinó d'algun indret veí situat a una cota superior. Aquest fet va motivar un informe per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat per la modificació dels límits de l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment de Ca la Blanca. La proposta de nova delimitació inclou els terrenys veïns situats en cotes superiors, en concret, l'entorn immediat de la casa Ca la Blanca i el camp situat al nord del camí que porta a la urbanització Mas Alba.
Història
Entre el 7 i el 18 d'octubre del 2002 es va realitzar una prospecció mecànica dirigida per Àlex Vidal Sanchez (Còdex). El 2003 es va dur a terme una altra intervenció entre els dies 17 i 28 de març, també dirigida per Àlex Vidal. Del 14 d'abril del 2003 data la resolució del director general de Patrimoni Cultural corroborant que no hi havia cap impediment arqueològic per a la realització de les obres d'urbanització a l'àrea. A l'abril del 2005, Magí Miret -arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat - va emetre un informe de modificació dels límits de protecció de l'àrea d'expectativa arqueològica de Ca la Blanca. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Pedret (Girona), en mans de Jacint Sastre de Sitges i de Santiago Casanova.
Bibliografia
CASANOVA, S. (1979) " Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges" a Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol, separata nº 2.
DDAA. "Sitges fa 2000 anys", Sitges.
MIRET, M. (1983) "Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona". Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 19/400 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002.
