Edifici construït a dos vents i que mostra tres plantes en el seu alçat (pb + 2p). Destaca l'ornamentació austera i la composició elegant d'ordre neoclàssic. En aquest sentit cal ressaltar que les obertures s'ordenen segons eixos verticals, tot disminuint les seves dimensions a mida que la finca guanya alçada. L'horitzontalitat s'accentua traduint a l'exterior els forjats de l'immoble mitjançant bandes llises que sobresurten lleugerament del plom del frontis. El parament combina dos tipus d'estuc, un que imita l'obra vista de maó massís i un altre aplicat al sòcol de la planta baixa i l'emmarcament de les obertures- que reprodueix la tonalitat de la pedra; de fet, l'únic element petri de la façana és la cornisa del coronament.
El frontis principal se situa en el c/ Sant Joan, on l'edifici disposa de tres eixos d'obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per dues finestres enreixades. El disseny de les obertures d'aquest ras és d'arc rebaixat, tot simulant carreus disposats en pinta, en els brancals i dovelles que sobresurten alternativament de l'extradós de l'arc, a l'igual que el suposat salmer. A les plantes superiors aquesta façana consta de tres finestres de forma quadrangular.
Pel que fa al frontis del c/ Davallada, aquest consta de dues portes, situades en la planta baixa i de dues finestres en cadascuna de les plantes altes. Destaca especialment el disseny d'aquestes darreres, que són quadrangulars i geminades gràcies a la presència d'un petit pilar de disseny esquemàtic; en el primer pis, entre les dues finestres s'identifica una petita obertura central.
L'edifici apareix coronat per una cornisa de pedra, molt desenvolupada, amb motllura de perfil recte, per sobre de la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable.
