La paraula Breda deriva etimològicament de "vereda", que eren sectors de divisió territorial del municipi. En el segle XVIII, Arenys de Munt estava dividit en "veredas". La transformació del mot en Breda es documenta l'any 1841. Avui és sinònim d'enramada.
Tradicionalment, després del dijous de Corpus, cada dia es feia la festa d'una "vereda" o breda diferent, fins arribar a la vuitena de Corpus que es feia la festa més espectacular, que era la Breda de la plaça de l'església.
Al llibre segon de la Confraria del Santíssim Sagrament, trobem la primera referència a les veredas que s'anaven celebrant dins de l'octava de Corpus. En aquest llibre de l'any 1723 s'anomenen les veredes de Panagall, dels Fadrins, del carrer St. Antoni, del carrer Vell, carrer de l'Olivera i Sala i una darrera de les cases de Josep Jalpí, Catà, Puig i altres.
A partir dels anys 30, arrel d'una visita a Barcelona per part d'uns arenyencs, es va incorporar l'ou com balla.
Als anys 60 es deixen de fer, no de cop però sí de mica en mica, va perdent empenta. A l'any 1978 la Sra. Mercè Colomer i el seu marit convoquen una sèrie de veïns per mirar de recuperar la festa i es parla de fer-ho en cap de setmana i no en dies feiners. Aquell any ja van aconseguir la orquestra Plateria i va tenir molt d'èxit. Dos anys després s'hi van afegir els de la Breda de la Riera.
En el llistat d'entitats de l'Ajuntament figuren les bredes de la Plaça, de la Riera, de l'Eixample, del Sindicat, de l'Ajup, del Pi gros, del Torrentbó i dels Tres Turons.