Bredes
Arenys de Munt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Festes de barri que es realitzen al voltant de la festivitat de Corpus. Es segueix l'esquema d'una petita festa major concentrada en tres dies (divendres, dissabte i diumenge). La Breda de la Plaça és la més important i la que marca una mica la pauta. També és la més espectacular pel lloc on es fa (plaça de l'església) i la cúpula de papers que alcen al mig i la típica font amb l'ou com balla.
El divendres a la nit es fa la festa jove amb concerts i un sopar popular. El dissabte comença amb una jornada esportiva, espectacle infantil a la tarda i un sopar de germanor al vespre amb concert i ball. El diumenge comença amb una missa d'enramada, xocolatada, baixada de carretons, cercavila, gegants, etc. Al vespre ball de comiat i castell de focs artificials.
Història
La paraula Breda deriva etimològicament de "vereda", que eren sectors de divisió territorial del municipi. En el segle XVIII, Arenys de Munt estava dividit en "veredas". La transformació del mot en Breda es documenta l'any 1841. Avui és sinònim d'enramada.
Tradicionalment, després del dijous de Corpus, cada dia es feia la festa d'una "vereda" o breda diferent, fins arribar a la vuitena de Corpus que es feia la festa més espectacular, que era la Breda de la plaça de l'església.
Al llibre segon de la Confraria del Santíssim Sagrament, trobem la primera referència a les veredas que s'anaven celebrant dins de l'octava de Corpus. En aquest llibre de l'any 1723 s'anomenen les veredes de Panagall, dels Fadrins, del carrer St. Antoni, del carrer Vell, carrer de l'Olivera i Sala i una darrera de les cases de Josep Jalpí, Catà, Puig i altres.
A partir dels anys 30, arrel d'una visita a Barcelona per part d'uns arenyencs, es va incorporar l'ou com balla.
Als anys 60 es deixen de fer, no de cop però sí de mica en mica, va perdent empenta. A l'any 1978 la Sra. Mercè Colomer i el seu marit convoquen una sèrie de veïns per mirar de recuperar la festa i es parla de fer-ho en cap de setmana i no en dies feiners. Aquell any ja van aconseguir la orquestra Plateria i va tenir molt d'èxit. Dos anys després s'hi van afegir els de la Breda de la Riera.
En el llistat d'entitats de l'Ajuntament figuren les bredes de la Plaça, de la Riera, de l'Eixample, del Sindicat, de l'Ajup, del Pi gros, del Torrentbó i dels Tres Turons.
Bibliografia
FORN i SALVÀ, Francesc (1987). Les Bredes. A Arennios, núm. 4, desembre de 1987. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.8 - 10.