Bosc del Pilar

Sant Feliu Sasserra

El bosc del Pilar ocupa una gran extensió en la meitat est del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Més concretament, aquest bosc ocupa bona part de l'àrea compresa entre la carretera B-431 i la riera de Relat, al sud i sud-oest del nucli urbà i de l'enclavament de Comes Òlibes Es tracta d'una massa forestal compacta ja que els conreus que es troben entre aquest bosc són escassos. L'escassetat de conreus es deu a dos fets: el desnivell del terreny, que forma un paisatge solcat pels torrents sense pràcticament zones planes i l'aridesa del terreny, que no permet uns rendiments agrícoles gaire alts. En les 158'20 hectàrees protegides trobem alçades que van des dels prop de 422 metres en el punt on la riera de Relat deixa el terme municipal fins als prop de 570, al nord ce cal Monget La zona és travessada per diverses pistes forestals, essent les dues més importants la que comunica la masia del Pilar amb la caseta de la Rovira, en terme municipal d'Avinyó i la que comunica aquesta masia amb el nucli de Sant Feliu Sasserra passant per Clapers. El bosc del Pilar és de caire mediterrani i està dominats majoritàriament pel pi. Tot i així són fins a tres les espècies de pins que conviuen en aquesta zona. Es reparteixen la major part del territori el pi blanc (Pinus halepensis), que té tendència a ocupar les zones més assolellades, i la pinassa (Pinus nigra ssp salzmanii). Tot i així, en parts obagues, com prop d'alguns cursos de torrents, es pot trobar el pi roig (Pinus sylvestris), més característic de municipis al nord de Sant Feliu Sasserra. A més d'aquestes espècies també es troben barrejats entre aquests boscos de pins multitud d'exemplars de roure o alzina. Pel que fa al sotabosc, l'aridesa del sòl del terme de Sant Feliu Sasserra provoca que en les vessants assolellades aquest sigui molt pobre. De fet, en aquestes vessants més assolellades només hi resisteixen les espècies pròpiament mediterrànies, que poden sobreviure amb poc aigua, com és el cas de diverses plantes aromàtiques. En les vessants més obagues la diversitat en el sotabosc és major i es pot trobar vegetació més pròpia d'ambients més humits com el boix.