Bosc de Sant Nicolau
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Bosc força gran que es troba emplaçat al sud de la masia de Sant Nicolau, en el coster de la Serra de Ponent que té el seu punt més elevat al sud, on hi ha la torre de Can Casaca (una torre del segle XIX que formava part de la línia de telegrafia òptica). Amb 227 m d'altitud aquest cim és el més elevat de la Serra de Ponent. Per llevant, a la part baixa, el bosc limita amb el camí de Sant Nicolau, vora la via del tren.
Aquesta zona boscosa està conformada per tres comunitats vegetals. Un alzinar situat a la part nord del bosc i amb un ric sotabosc; una pineda de pi blanc situada a la part sud del bosc i amb un sotabosc menys divers però major en recobriment herbaci, i finalment erms situats a l’extrem sud del bosc i a l’altiplà nord-oest del Pla de can Casaca, que són antics conreus on ara creixen arbres aïllats, garrigues i d’altres matollars (fitxa ENIM-11).
L’itinerari de descoberta de la Serra de Ponent recorre els camins de la zona de Sant Nicolau, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de Granollers.
Periòdicament al bosc de Sant Nicolau s’hi fan treballs silvícoles per reduir el risc d’incendis i treballs de sanejament d’abocadors incontrolats, que malauradament encara són força presents a la zona.
Història
Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).
En relació a aquest bosc trobem dos antics costums característics de Granollers. Un és la recollida que antigament els nens feien de pinyes i glans per fer-ne petites baldufes (GARRELL, 1960). L’altre és una pràctica curativa que es feia amb nens herniats. En aquests casos obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura. Es considerava que així ja estava guarida (CIURANS et al., 1986).
Bibliografia
CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986). Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
ROMERO, F. Xavier et al. (2000). Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.
SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-11.
