Bòbila Roca
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Rambla del Garraf

    Coordenades:

    41.23495
    1.74713
    395006
    4565596
    Número de fitxa
    08231 - 44
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Neolític
    Segle
    -XXXVI/-I
    Estat de conservació
    Dolent
    Destruït.
    Protecció
    Legal
    Catàleg de Patrimoni del PGOU (18/07/2001)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 350
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    5057501CF9655N0001YH
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Al voltant de l'antiga bòbila d'en Roca, situada prop de Vilanoveta i les Roquetes, s'hi van localitzar diverses troballes arqueològiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En un primer moment es va trobar una quinzena de sepultures neolítiques, situades dins una cavitat rectangular coberta de lloses. A més dels esquelets hi havia destrals de pedra, vasos ceràmics i denes de calaïta. Més endavant, es van localitzar dues sitges excavades a l'argila sense material que en permeti establir una cronologia. Poc després es va excavar un fons de cabana de l'edat del ferro, que contenia fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, fragments d'ossos de fauna i restes de granes de cereal carbonitzat. En un sondeig posterior es van poder identificar un nivell de la primera Edat del Ferro i un altre amb material ibèric. A l'altre costat de la carretera es va localitzar una sitja del Bronze final amb fragments de ceràmica a mà, alguns decorats amb acanalats.

    La Carta Arqueològica del 1984 situa el jaciment on es troba la bòbila, mentre que a l'Inventari d'Àrees d'Expectativa Arqueològica del Pla d'Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes de l'any 2001el situa a l'entrada del nucli de Roquetes, a l'altre costat de la carretera.

    La Bòbila Roca va començar la seva activitat productiva vers l'any 1940. El seu propietari, Antoni Roca, va indicar a Albert Ferrer, del Museu Víctor Balaguer, que durant l'extracció d'argiles es van descobrir entre dotze i quinze sepultures, que no van poder-se recuperar després de ser portades a l'abocador de rebuig. Tanmateix, el propietari es va comprometre a notificar a Ferrer qualsevol nova troballa que s'hi localitzés. Per aquest motiu, entre els anys 1952 i 1954, Albert Ferrer i Joan Bellmunt van ser avisats d'una nova descoberta. L'excavació va revelar l'existència de dues sitges, sense que es trobés material al seu interior. L'any 1964 el mateix Joan Bellmunt va excavar el fons de cabana amb una quantitat important de material corresponent a l'Edat del Ferro. Uns anys més tard, vers el 1979, la Secció d'Arqueologia del Museu Víctor Balaguer, dirigida per Lluís Mormeneo, va fer una excavació en extensió que va permetre determinar els dos nivells del jaciment. La sitja prehistòrica de l'altre costat de la carretera es va localitzar l'any 1994 en una nova intervenció a la zona.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    MIRET, J.; BOQUER, S. (2004). "Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf), Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia: La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. La Garriga: Generalitat de Catalunya.
    MIRET, J.; MORMENEO, L.; BOQUER, S. "Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes). Cinquanta anys d'investigacions arqueològiques". Del Penedès. Núm. 3 (2002).