Barri del Junyent
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.
Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.
Història
Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.
Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola.
Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral.
