Barri de cal Trist
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Grup de cases que es troben a la desembocadura de la riera d'Hortons al riu Cardener, articulades pel camí que puja, seguint la vall de la riera, cap a les cases del Samuntà. Estan separades del barri de Sant Jaume pel tallat del Mig Món. L'edifici que dona nom al barri, també conegut per "la Mesquita", va ser enderrocat no fa massa temps. Destaca dins el conjunt una casa de dos pisos, feta de totxo amb dues portes amb arcs escarsers a la planta baixa i balcó amb arcs de punt rodó (actualment cegats de forma parcial) que té una balustrada de ceràmica i una placa amb ceràmica vidrada amb la data de construcció. Cal Sanera és la darrera casa de cal Trist, riera d'Hortons cap amunt. El barri constitueix un punt d'enllaç en la comunicació tradicional, ja que en aquest indret es troben el camí que ve de Súria amb el camí empedrat cap el Samuntà i el de Cardona que puja per les costes de la Grau.
Hi ha afloraments salins, encara que probablement són deguts a les remocions produïdes pel pou de Cabanasses (Santa Bàrbara). També destaca la coloració ferruginosa en un tram de la desembocadura de la riera, destacant, pel seu interès, el topònim "Farrera", que es troba riera amunt.
Història
Una fassina és l'origen del petit conjunt edificat d'aquest nom, el qual va sorgir al voltant d'una fàbrica d'aiguardent, avui desapareguda, que s'instal·là allí el 20 de novembre de l'any 1862 i que aprofitava les aigües de la riera d'Hortons. El primer vi que es va destil·lar era de la casa Reguant. La raó comercial del propietari era "Isidro de la Fassina y Cia" de Manresa (REGUANT, s.d.). El 1870 es parla de la "calle o arrabal de la facina", en referir-se a un petit nucli de cases construït al voltant de la fàbrica, amb 26 habitants (REGUANT, s.d.), fet aquest que porta a l'idea de la importància d'aquesta indústria en el conjunt del municipi de Súria . En un cens de 1877 apareix esmentada Can Trist com a "casa habitada de tres plantes". La riera d'Hortons s'esmenta com a límit en l'acta de fundació del monestir de Serrateix del 977 i en l'acta d'elecció del primer abat de l'esmentat monestir, també del 977 (REGUANT, 1988).
Bibliografia
CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.
REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
